t'agrada l'escudella?

La música que escolto

2011-04-08T09:43:00.000-07:00

papasseitejant

2010-07-12T10:52:00.000-07:00

2010-05-18T12:26:00.000-07:00

Fumar o perdre el temps

2010-05-17T05:47:00.001-07:00

No és la primera vegada que em passa i ho vull denunciar. No sóc fumador, però també necessito descansar deu minuts de tant en tant. Ho dic perquè els meus companys de feina baixen a fumar al carrer un parell o tres de cops al dia i no passa res, però si un "jefe" us troba a la porta de l'oficina sense fumar, segurament pensarà que esteu perdent el temps. Els fumadors sou una colla de toxicòmans i necessiteu fumar per tranquil·litzar-vos i relaxar-vos, però jo només necessito descansar cinc minuts.

PD: Messi va amb dues S. Ho dic perquè he vist un parell de "paius" orgullosos amb una samarreta de 'Mesi'. Els de la botiga del Barça us han enganyat per estalviar-se una lletra. Per cert, que al magatzem de la botiga del Barça els hi sobren H's (Henry, IbraHimovic, CHygrynskiy...)

joan

2010-05-10T06:03:00.001-07:00

"Tanto en la vida como en el arte, muchas veces hay que escoger entre sentir o entender"

Juanjo Saez

Ja menges?

2010-05-04T02:32:00.000-07:00

Tinc una amiga que s'ha quedat sense vesícula i fa un règim especial. M'explicava l'altre dia que és pitjor fer dieta que no follar. Hi vaig estar més o menys d'acord perquè, portat a l'extrem, si no menges mors i si no folles, com a molt, vas calent (i no sempre, i no sempre és dolent). Suposo que és per això que les mares sempre demanen allò de 'Ja menges?' en comptes de demanar per les nostres vides sexuals.

La qüestió és que avui he llegit que les sípies moren després d'una intensa relació sexual que dura dies. Potser s'obliden de fer un descans per menjar i moren de gana. Imagino la conversa postcoital:

Sípia: M'has mort!
Sípio (somrient): Tu també has estat molt bé.
Sípia: Fem un piti?
Sípio: Tia, el tabac mata, fumes massa.
Sípia: Tens raó. Has comprat alguna cosa per sopar? Fa dies que tinc gana...
Sípio: Ui!

ACTUALITZACIÓ: Em comenta la meva amiga, que menjar sí que menja, però que la seva obsessió i el que l'angoixa és que menja coses insípides. Diu que l'equivalent seria com follar amb gent que no t'agrada.

joan

M'he quedat tancat al carrer

2010-05-02T12:17:00.000-07:00

He tancat la porta de casa amb les claus a dins. Sóc un despistat, i estic obligat a estar al carrer fins que arribi algun company de pis. Escric des del mòbil. M'estava enrabiant per moments fins que he pensat que si haver d'estar al carrer és el contrari de quedar-se tancat a casa, no pot ser tant dolent!

Hola bloc, he tornat

2010-04-27T09:12:00.000-07:00

Feia molt que no ens vèiem! Em sap molt greu haver-te deixat d'aquella manera, sense dir-te res. No sabia com explicar-te que això nostre ja no m'aportava res, vaig ser un cobard. Suposo que quan vas passar tres mesos sense saber res de mi ja no calia dir-te res...

És curiós, ara porto dies pensant en tu. Potser feia un any que no hi pensava, però des de fa un mes no paro de rebre correus de blogger dient-me que algú ha deixat un comentari. Sempre al mateix post, sempre el mateix missatge. Molt inquietant, molt spam. Saps que la paraula spam ve d'un sketch dels Monty Python? Sisisi... Clica aquí.

Què? Ja ho sé... estic fent com si res i fa més d'un any que no sabies res de mi. Poc a poc. Si tu en tens ganes, podem quedar alguna tarda per fer unes línies, uns enllaços o el que et vingui de gust. Si no vols, ho entendré.

Suposo que sabràs que hi ha hagut altres blocs, però només els he llegit. Bé, he de ser sincer, he escrit alguna coseta però has de saber que m'hi vaig sentir obligat, que m'ho varen manar a la universitat. A vegades les has de fer aquestes coses, suposo que ho comprendràs.

Esperant rebre notícies teves,

joan

STOP

2008-07-03T07:21:00.000-07:00

Us deixo amb l'últim curt que hem fet. El vàrem presentar al DiBa Express 2008. S'havia de fer un curt en poc temps relacionat amb la paraula "temps". La culpa de tot és de l'Octavi, la Carla, l'Hèctor, l'Helena i meva.

Deures

2008-06-30T01:38:00.000-07:00

Heu de passar per la nova pàgina de l'amic Xarlee.
http://karlitoslepetitmutant.com

Jo vull que faci una samarreta!

Tom Waits

2008-05-13T13:30:00.001-07:00

La millor roda de premsa ever. En Tom Waits explicant les ciutats de la gira Glitter and Doom Tour 2008. S'ha de veure fins al final, encara que no entengueu l'anglès. Genial. Per cert, diuen que passarà per Espanya.

3 x 2? no m'ho crec!

2008-03-28T17:22:00.000-07:00

A mi també em costa de creure... però finalment s'estrena Àlia!

carnestoltes 2008

2008-02-21T02:07:00.000-08:00

Aquí teniu les fotos del Carnestoltes 2008. Vaig repetir la disfressa de l'any passat (Caçador de cocodrils) però amb un complement perfecte... una cocodrileta!

Amb més qualitat a http://www.flickr.com/photos/lets_freak_again/

Presincats

2008-02-12T02:38:00.000-08:00

L'altre dia vaig trobar aquest interessant conte a l'escriptori d'un ordinador de la feina. L'anomeno: Presincats. L'ha escrit un nen i la veritat, és un erudit de la llengua. No parareu de trobar adiccions, metàfores i altres figures literàries. "Ahí va":

"El progotanista era ell i veia presincats, i sempre li deia: mare apunta´m a presincats.

No es molt perillos el presincats i una vegada va anar a presin cats i va guanyar, i a seva mare el va apuntar a presincats.

Pero es va lesionar i la mare es va preocupar molt".

Febrer de 2008
Anònim

PD: Pels que no sabeu què és presincats, us deixo aquest enllaç.

Miss Carrussel

2008-02-07T15:33:00.000-08:00

Ho sé. I em fa vergonya.

Així que he decidit escriure per recomanar-vos i donar-vos a conèixer Miss Carrussel.

Miss Carrussel és el nom del projecte musical de la Mireia Madroñero, una d'aquelles persones que coneixes una petita part de la que t'agradaria realment.

Doncs això; guitarra, piano, xilòfon, ukelele, veu... gravats humilment i a l'avast de tothom des del myspace.

http://www.myspace.com/misscarrussel

Aprofito per convidar-vos al concert que farà el dia 9 de febrer a la Sala Castelló, com a telonera de Matti. 3 Euros i regalen un CD, què més voleu!

informació aquí: http://www.salacastello.com/index.php?option=com_content&view=article&id=85

Abans d'anar a Cuba, en Moreno se'n va a Polònia

2008-01-13T14:28:00.000-08:00

Finalment, aquest dijous 17 de gener, DAVID MORENO A POLÒNIA. I aviso, NO només farà de figurant sinó que li veureu fer algun personatge !!!

2008

2008-01-01T13:40:00.000-08:00

Per començar l'any amb unes "risses"...

http://es.youtube.com/watch?v=csy3iDL2FLo&feature=related

un curt

2007-12-18T09:18:00.000-08:00

Dels més bons que he vist últimament, però no us puc explicar "de què va"...

en Moreno se'n va a Cuba!

2007-12-13T09:47:00.001-08:00

Ha guanyat el concurs d'imitadors d'estrella damm: se'n va a Cuba i sortirà pel Polònia. Encara no he parlat amb ell i quan escric això, encara no ho deu saber. Felicitats xaval. Volem una postal des de l'Habana.

Cansei de ser sexy "alala"

2007-11-25T06:08:00.000-08:00

Les cinc primeres vegades que vaig escoltar aquesta cançó vaig pensar: A qui coi pot agradar això?

A la sisena ja la cantava.

Mister Raccord

2007-11-17T13:04:00.000-08:00

Us deixo amb l'últim curt de l'Edgar i el Txema, uns amics del vídeo i meus. "Oju" a la realització.

Fotos del Drac Novell

2007-11-14T02:49:00.000-08:00

http://www.flickr.com/photos/sunxez/sets/72157603161348746/show/

més morenu...

2007-11-06T04:00:00.000-08:00

Ahir en David Moreno del Metal va penjar un altre vídeo. Aquesta vegada dobla en Doraemon. No apte per a menors.

Actualització: Avui a les 12 de la nit, a Paramount Comedy: Moreno del Metal a Noche sin Tregua-

veus que bé!

2007-11-02T04:15:00.000-07:00

Divendres vaig rebre un correu d'un professor d'una assignatura de publicitat que faig a la universitat. M'explicava que havia enviat totes les campanyes que havíem fet per un treball al concurs de publicitat Drac Novell de l'Associació Empresarial de Publicitat, i que una de les peces del nostre grup havia resultat premiada. De tota la campanya, un anunci de ràdio.

Veus que bé! Això de guanyar premis sense saber que et presentes és molt interessant. T'estalvies la part de nervis i pors a fracassar.

En fi, he estat mirant els premis i en donen un munt! Vull dir que, després de l'emoció incial, he anat tafanejant i deuen tenir problemes per omplir tota la llista de premiats...

Segons el professor, hi ha treballs d'arreu del món: Brasil, Argentina, Mèxic, Uruguai, etc. (si hagués girat el cap, hagués vist més països!)

En fi, que com que no n'esperàvem molt del treball, crec que vaig borrar l'anunci de ràdio premiat, però us incrusto el vídeo de l'anunci televisiu.

Ja us explicaré què...

concerts a emporter

2007-10-12T04:11:00.000-07:00

Ja feia massa temps que volia enllaçar-vos a "La Blogotheque: Concerts a emporter". Crec que és de les pàgines amb més bon gust que hi ha a la xarxa.

Si hi entreu trobareu unes peces audiovisuals musicals a cavall entre un concert i un videoclip, perquè són fragments amb situacions i plans molt ben escollits (com un videoclip), però gravats d'una tirada i sense muntatge (com un concert).

El realitzador és Vincent Moon. No el conec per res més que per aquesta pàgina, però ja en tinc prou; m'he après el seu nom de memòria.

Em sobta la relació que, m'imagino, deu acabar tenint amb els diferents grups que hi participen, perquè, segons llegeixo a l'explicació que incorpora a cada vídeo, els coneix just quan els hi proposa fer el "take away show" o "concert a emporter"

Us deixo la direcció de la pàgina i un vídeo d'exemple que va fer a Arcade Fire.

http://www.blogotheque.net/concertaemporter/

uueeé!

2007-10-06T16:26:00.000-07:00

Hem guanyat! Ens han donat el primer premi del concurs de curtmetratges!

Ja el podeu veure a www.quatre54.blogspot.com

Baixeu-lo, graveu-lo, feu-ne difusió... tot el què vulgueu!

Moltes gràcies a tots.

4.54

2007-10-04T12:00:00.000-07:00

Ep! Salut a tothom!

Avui escric per animar-vos a venir a la segona entrega dels Premis Mediavall de Creació de Continguts Multimèdia. Serà dissabte 6 d'octubre a les 17:00 de la tarda al Cinema Catalunya de Ribes de Freser.

Es tracta d'un concurs organitzat per el Televall de Ribes i on es premien els millors curtmetratges i documentals originals. L'any passat ens van donar el primer premi amb el curt "per primer cop" (fet amb Gerard Fosses).

Aquest any he fet un curt molt més senzill i sense personatges, però estic igual d'emocionat de veure'l projectat a un cinema i em faria molta il·lusió que vinguéssiu a veure'l. El curt es diu 4.54 i l'he fet amb la Carla Maideu. Nostamal... la Carla... el curt tampoc... :D

A veure si hi ha sort!

Per acabar-vos d'animar, explicar-vos que entre tots els assistents regalaran un Home Cinema! A veure si se l'emporta algú de nosaltres!

Quan l'hagin passat pel cinema, penjaré un link per si el voleu veure online.

Moltes gràcies!

remember

2007-10-01T01:06:00.000-07:00

Avui, un remember. El meu primer curt. Amb en Pol, l'Eugènia i en Pablo.

La Carla parla quan dorm...

2007-09-25T03:39:00.000-07:00

...i ho fa en bafarades, com als còmics!

feia temps que ho volia fer...

2007-09-20T09:33:00.000-07:00

... torneu-li el lloro a Pau Clarís!

PD: Si sabeu algo de photoshop i voleu fer un muntatge, envieu-me'l al correu!

ho sé... el gaspatxo caduca...

2007-09-13T11:32:00.000-07:00

Joan, Senyora, gossos.

Hola
(...) Ja torneu a anar a l'escola?
(...) sí sí (...) ja tornem a estar per aquí la ciutat eh?
(...)
A l'àtic oi?
Sí sí...
així baixo jo primer...
guau!
(...)
Puc fer una foto als gossos?
Com? ... eh.. sí sí.. fes.. ui... la gran sempre mira...
Ah sí? Click!

una de risses

2007-08-17T04:44:00.000-07:00

No estaba muertoooo... estaba de vacances...

Us deixo amb les espectaculars imitacions de David Moreno. El tiu encara em dóna les gràcies per gravar-lo, muntar-lo i penjar-lo a internet, però sóc jo qui els hi hauria de donar. M'ho vaig passar teta. Espero que us agradi.

Estem esperant que el pengin al concurs d'imitadors de Polònia. Si us ha agradat, entreu i voteu-lo.

http://www.estrelladamm.es/imitador_estrella/imitador_estrella_galeria.asp?id=131

ACTUALITZACIÓ: He penjat el vídeo en alta qualitat (70 megues) aquí. Si us ha agradat, recordeu votar-lo aquí.

4 minuts i mig de supermercat

2007-07-25T11:25:00.000-07:00

La sort de portar la càmera sempre a sobre és que pots gravar qualsevol cosa. La pega de portar la càmera sempre a sobre és que acabes gravant qualsevol cosa...

Un dilluns al super amb un parell de cracks, els sunxez...

nota: música de Dinosaur Jr. "feel the pain"

papiroflèxia + fotografia

2007-07-23T04:54:00.000-07:00

Enmig d'un dels plats més exquisits que es poden tastar dins de la blogosfera, Papel Continuo, he trobat un enllaç a un arxiu pdf amb les instruccions i la plantilla per fabricar una càmera fotogràfica de cartolina. La idea la van tenir l'any 79 uns txecs, que la van publicar en una revista.

Us l'adjunto aquí, a veure si algú s'anima a provar-ho. Us deixo, també, un enllaç al flickr amb fotos fetes amb aquesta càmera. Sort!

la pàgina ueps
les instruccions i la plantilla
les fotos de flickr

dibuixos

2007-07-20T12:49:00.000-07:00

1.- Fa poc vaig tenir l'oportunitat de tornar a anar a classe amb en Xar_lee. Havíem estudiat junts realització i ara feia dos anys que no coincidíem en un pupitre. Va ser gràcies a un curs intensiu de vídeo. Tot va ser semblant a ara fa dos anys. Vam arribar tard, vam seure darrera de tot, ens vam avorrir, vam fer preguntes que el professor no va saber respondre i ell va dibuixar; amb la diferència que aquesta vegada ho va fer al meu bloc de notes i us he pogut escanejar els seus traços. Un crack.

2.- Una amiga m'ha ensenyat aquestes vinyetes perquè diu que m'assemblo a la caricatura. La veritat és que m'hi assemblo més que el Joaquín Reyes de la Hora Chanante, el caricaturitzat. Ho penjo.

encierro santjoaní (actualitzat)

2007-07-16T23:30:00.000-07:00

Ja he tornat després d'unes mini vacances amb els de la colla. Són una colla de jovent ben macu. Hem passat uns dies a Sant Sebastià menjant montaditos amb l'excusa que anàvem a fer surf. Ja en volíem fer, però una galerna ens ho va impedir (a part d'endur-se una menorquina i una samarreta ves a saber on!).

Tornant hem passat per Pamplona. La ciutat estava ressacosa després dels Sanfermines. Llàstima, s'acabaven ahir. Hagués estat bé coincidir amb la festa taurina. Hem tingut mala sort amb les dates i, a sobre, s''ha posat a ploure mentre dinàvem a la terrassa d'un restaurant. Això no ens ha impedit fer el nostre propi encierro però, seguint amb la nostra mala sort, un toro s'ha endut la vida d'un dels nostres companys perquè els pamplonesos ens havien tancat la porta d'entrada a la plaça. Ha estat molt dur. Però el camí era llarg i.. bé... cinc minuts més tard hem deixat el cos sense vida d'en Xevi prop d'un contenidor i hem continuat el nostre camí cap a Barcelona.

Tinc un document audiovisual extret de la nova càmera-bull, un aparell enregistrador d'imatges que es col·loca al cap del toro. Dentro vídeo.

EDIT:

He penjat el vídeo amb més qualitat a un servidor, per a què el pugueu baixar a l'ordinador. Format .mov (quicktime).

cabró! punxa't els col**ns!

2007-07-11T15:38:00.000-07:00

Avui he decidit pedalar una mica després d'un parell de setmanes sense agafar la bicicleta. La guardo dins d'un espai que hi ha sota l'escala de veïns. Doncs bé, algú m'ha desinflat les rodes. Cabrons. Crec que ha estat algun veí. Si no volien que deixés la bicicleta allà, amb una nota o un cap de cavall dins d'una caixa a la bústia ja n'hagués tingut prou.

Estava tant emprenyat que per culpa d'aquest individuu ho han pagat aquestes formigues, que també viuen en comunitat i sembla que van totes a una. Quan un pal entra al formiguer, totes s'alerten i surten disposades a defensar els seus. A veure si alguns energúmens n'aprenen una mica d'aquests insectes i pensen una mica més en la comunitat... la de l'anell no, la de veïns.

un plat més a taula...

2007-07-06T20:53:00.000-07:00

Avui només escric per anunciar-vos que a partir d'avui haurem de posar un plat més a taula. Ha nascut en Bernat, el meu tercer nebot, germà d'en Linus i en Marçal. Us penjo una foto que ha fet el meu germà (si hi cliqueu anireu al seu flickr, on n'hi té més) i un vídeo que he fet amb la càmera de fer fotos.

No li he tret la gorra perquè és tal i com me'l vaig trobar, i volia que el veiéssiu igual. Quasi es pot dir que la primera vegada que en Marçal i jo el vam veure va ser a través del visor de la càmera... :)

va nena... que et demano la lliçó..

2007-07-03T12:52:00.001-07:00

Llegeixo al diari ADN que la Generalitat instal·larà màquines expenedores de preservatius a diferents llocs públics.

Diu el gratuit: Els llocs escollits per l'administració per posar els condons a l'abast de la gent són a les estacions de trens i de metro i a les biblioteques públiques, on ja fa temps que molts lectors no van a buscar llibres i prou.

Caram tu! Els cops que he anat a la biblioteca he vist noies, però totes amb el nas dins d'un llibre o emplenant els apunts de colors amb tot de rotuladors...

Com que demà aniré a estudiar per l'últim exàmen que tinc la setmana vinent, aprofitaré per investigar. Quina frase creieu que hauria de dir per lligar? Vull que empleneu els comentaris! Ajudeu-me!

- vols que t'escalfi la cadira mentre vas a berenar?
- juguem a que sóc el teu profe?
- va nena, que et demano la lliçó...
- perdona, saps on hi ha les revistes porno?
- ui... mira... t'ha caigut el boli...
- uala que piernas, a que hora abren?
- ets tu que fas aquesta pudor?

Gaspatxo número 1

2007-07-02T13:46:00.000-07:00

Aquí teniu el primer bol de gaspatxo! Per fer-lo he fet servir els següents ingredients:

-200 g. de Faris Nourallah "Someone who doesn't love you"
-un parell de "Surfistes a càmera lenta" de Joan Miquel Oliver
-un xic de Ben Harper "Mama's got a girlfriend"
-mig litre de "In the summertime" de Mungo Jerry

El podeu beure directament a la web o baixar-lo a l'ordinador (i escoltar-lo a l'ipod?).

Espero que us agradi. Que aprofiti!

http://www.box.net/shared/349kzddouc

A l'estiu, l'escudella es transforma en... gaspatxo!

2007-07-01T17:19:00.001-07:00

Doncs sí! Després de fer el vago durant l'últim mes, he tornat, amb la calor!

i per a què no se us faci tant pesada la combinació calor i escudella, hem fet un canvi cap a aquesta variant líquida tant refrescant i típica d'aquesta època.

D'aquí a unes hores compartirem les primeres cullerades de gaspatxo. Espero que us agradi el nou format dels posts. Serà més fresc, no haureu de llegir. El gaspatxo s'escoltarà!

els colors preferits dels meus nebots

2007-06-08T11:19:00.000-07:00

Estic tant cansat! Avui he gravat 7 o 8 capítols de la sèrie. Un dia dur... tant dur que no escriuré! Només penjaré unes fotos i no són meves. Me les ha enviat el meu germà gran. Són els meus nebots Marçal (lila) i Linus (groc). Us deixo que ompliu el blog amb comentaris de: "com pot ser que ells siguin tant bonics i tu... compartint gens com els compartiu... siguis tant lleig".

A part us posaré Summertime amb la veu de Janis Joplin. Gratuitament i de propina. És molt millor amb la veu de Ella Fitzgerald, però la de la Japlin és curiosa.

Pessics i abraçades!

jo vaig a la muntanyaaaa

2007-06-02T04:35:00.000-07:00

Divendres vam gravar un capítol de la sèrie Àlia per TV3 on faig de tiu friki. El rodatge va ser divertit, diferent. El meu personatge sempre surt a la mateixa cantonada, però aquesta vegada jo anava d'acampada amb la profe.

El capítol es diu "acampada mullada" i si fos pel nom, jo hagués dit que era la segona part de les "excursionistes calentes" (link no apte per a menors...); però per sort o per desgràcia no hi havia res de sexe al rodatge.

Aquell matí vaig tenir xofer, un noi de l'equip que em va passar a buscar per casa i després m'hi va tornar. Em va impactar això... a cap feina havien tingut tantes atencions amb mi. Mentre anàvem amunt i avall amb el cotxe vaig pensar que hauré d'estar preparat per si la gent que tinc propera (la gent del poble) em veu i em para pel carrer per preguntar-me si sóc jo el friki.

Després vaig començar a flipar-me i a imaginar-me que passés amb la sèrie el mateix que passa amb lost. Seria divertit veure la gent baixar-se els capítols l'endemà que els emetessin i esperar els substítols. Rollo... downloading aliaS1x01HTV-caph.avi...

També vaig imaginar que hi hauria "spoilers" per internet, teories o avanços del què passarà a la sèrie, i fotografies dels rodatges d'on els fanàtics n'extreurien tota mena de detalls i informació per saber què passarà a propers capítols.

Doncs va... penjo un parell de fotos del rodatge i us avanço que (spoiler) la prota trepitjarà una caca de muntanya... :D

EDIT: a enllaços he afegit el link a la pàgina de fotos del meu germà, feu-hi un cop d'ull!

je n'ai pas eux le temps de t'ecrire

2007-05-26T04:22:00.000-07:00

Pas le temps! Recordo que es deia alguna cosa així quan a una carta t'acomiadaves d'algú en francès i li volies dir que tenies més ganes d'escriure però no tenies temps.

Això em passa a mi... aquests dies no he escrit res de res perquè tenia poc temps lliure i, quan en tenia, la millor finalitat que he trobat per omplir-lo era descansar.

Estic treballant al DiBa (digital barcelona film festival), a l'espai del Naumón, un vaixell trencagel reconvertit en espai teatral, sala de festes o òpera (segons convingui) per la fura dels baus.

M'agradaria haver escrit abans per explicar-vos i animar-vos a venir, ara potser és massa tard. Però encara teniu avui per acostar-vos-hi! Hi passen curtmetratges, videoclips i videoart en un ambient molt acollidor. Només us dic que la coberta del vaixell fa de terrassa, amb sofàs per seure i una barra amb begudes... He penjat algunes fotos al flickr.

Sinó, també podeu anar a la cloenda de Razzmataz. Hi ha un concert d'Astrud. Ho sé. A mi tampoc m'agraden... però els audiovisuals estaran de conya.

petons i pessics.

Ordenança Cívica. Els usos del carrer.

2007-05-19T05:20:00.000-07:00

Aquests dies amb els companys de la facultat hem fet un treball sobre l'Ordenança Cívica i els usos dels espais públics. El text acaba sent una crítica a com ha canviat la percepció que tenim sobre el carrer i com les institucions municipals intenten ordenar les activitats que s'hi fan. Si us interessa fer-hi un cop d'ull el comparteixo aquí sota.

Moreno del Metal (actualitzat)

2007-05-09T04:58:00.000-07:00

Ja és aquí el trailer de Moreno del Metal. Darrera d'aquest nom s'amaga un tiu que és inmens, però encara he de descobrir si és més gran pel talent que té o per "lo bon paio" que és.

Moreno del Metal és un projecte de David Moreno, el campió d'Espanya d'Air Guitar. Ara té un nou grup de música i estan preparant el seu primer concert.

Fa cosa d'un mes vam gravar aquest audiovisual que podeu veure aquí en primeríssima estrena. Aviat hi haurà la pàgina web operativa, de moment està en obres...

Moltes gràcies a tots els qui vau participar-hi!

www.morenodelmetal.com

ACTUALITZAT: Més de 500 visualitzacions en dos dies! Ahir va ser el trentè vídeo músical en castellà més vist! Felicitats a tots!

poema visual...

2007-05-06T15:27:00.000-07:00

Deixar de fumar està a les teves mans...

No ho llegiu!

2007-05-04T02:25:00.000-07:00

Tenir l'exclusiva d'alguna cosa, saber alguna cosa que no sap ningú. L'or de la nostra generació és la informació. Ara em posaria a parlar dels mass media, la gestió de la informació i tot això que hauria d'haver après a Teories de la Comunicació 1 ó 2, però no he anat mai a classe...

Però segurament estareu d'acord amb mi en què tenir informació és poder. Per això ens agrada que ens expliquin coses que no sap ningú, compartir secrets, descobrir un grup nou molt bo o conèixer un bar tranquil en un carrer amagat a prop del centre...

Suposo que és per això, i pel fet morbós de fer alguna cosa prohibida, que quan veiem un paper o un escrit on trobem la frase "no llegeixis això" ho hem de llegir a la força; perquè si no volen que ho llegim és perquè conté informació important o interessant que no volen compartir o creuen que no hem de saber.

Llavors, posar aquesta frase es podria convertir en una estratègia perquè tothom llegís alguna cosa que vols comunicar. Ara... d'aquí a fer-ho servir al cartell dels preus d'una carnisseria... home... perlamordandreu!

Lo importante es el interior...

2007-05-03T04:13:00.000-07:00

El semestre passat en Juan, en jordi, en Josemi i jo vam crear una campanya publicitària per IKEA per una assignatura de la facultat. Però fins aquest cap de setmana passat no vam enllestir-la del tot. Ens faltava l'espot televisiu. Aquí el teniu. Si voleu veure la campanya sencera podeu visitar el blog d'en Jordi BitsAndBeats.

L'escudella ara té xat

2007-04-27T17:23:00.000-07:00

ACTUALITZAT: Trec el xat. Massa espai i tampoc el faig servir mai.

Avui estreno un widget a la pàgina. Un widget és una mena de... umm... es com si... és quan... és algo friki de la tecnologia. Segur que en Jordi us ho sabrà explicar millor (espero un post fent-ho). De fet crec que m'avanço a ell per primera vegada en alguna cosa friki, crec que ell no coneix que pots posar un xat al blog: He posat un xat al blog!

El xat és això que surt a la dreta de la pantalla, i permet parlar amb mi si estic connectat. Per les visites que tinc al blog, serà bastant complicat que coincidim, però com que és gratis i no molesta massa ho deixo i així ho provem.

Aprofito per recomanar una pàgina que fa més senzill això de connectar-se al messenger. Pots xatejar en una finestra de navegador utilitzant la tecnologia AJAX (no cal saber què és per fer-la anar). Xatejar des del navegador evita que tinguis trenta-mil finestretes obertes del messenger. Proveu-ho. La web és www.meebo.com.

Natura 1 - Joan 1

2007-04-25T09:21:00.000-07:00

No hi ha cosa que faci més vergonya que passar vergonya en públic: caure davant de vint persones, tirar-te un pet a l'ascensor perquè vas sol i que al pis on vas hi hagi algú esperant o que et cagui un ocell a sobre al mig de la Plaça de la Catedral.

D'aquestes tres coses, a mi me n'han passat dues. La de l'ocell fa dues setmanes. És una de les coses que em fa més ràbia i fàstic del món. Curiosament, la meva alçada i la meva por a passar vergonya fan que en passi ben poca quan un ocell m'encerta la closca. M'explico: l'altre dia, quan em va cagar un ocellot al cap, vaig continuar caminant sense inmutar-me. No se'n va adonar ni la noia amb qui anava. No em veia el cap i no va notar res estrany. Em feia vergonya passar vergonya i vaig fer com si res.
Natura 1 - Joan 0.

Ahir però, m'ho vaig currar. Estava estirat panxa enlaire al parc de la Ciutadella quan de sobte vaig veure un ocellet en una branca. El meu mecanisme visual va fer com a les pel·lícules, com quan el càmera enfoca una cosa propera i el fons surt borrós i, de cop i volta, enfoca el fons. Així ho vaig fer. M'estava mirant la mà, tenint-la aixecada a l'aire, quan vaig enfocar a la branca de sobre. Vaig observar un esfínter ornitològic relaxant-se.

De cop i volta vaig començar a rodolar fent la croqueta cap un cantó, com quan l'indiana jones ha d'escapar per sota d'una porta de pedra que es va tancant. La noia que m'acompanyava va flipar, no entenia res. Li vaig explicar i vam buscar i... efectivament: havia esquivat un trunyu d'au!
Natura 1 - Joan 1!

La putada m'ha passat avui. Com qui no vol la cosa... xooff.. "cagum déuuu". Els ocells em busquen, he pensat. He anat tot al camí fins a casa sense inclinar el cap i fent com si res mentre em moria de fàstic. Però he estat burro. No hi tenia res al cap. Devia ser alguna cosa dels arbres que ha impactat i m'ha fet pensar el pitjor.
Natura 1 - Joan 1. Final del partit.

aquí no hay nada de valor...

2007-04-19T11:48:00.000-07:00

Sempre m'han fet pensar les frases com aquestes. L'he caçada a sota casa, on estan fen unes obres.

Penso: si realment no hi ha res de valor a l'interior, perquè coi cal patir pel què hi ha a dins, posar-hi dos candaus i aquesta frase? Per mi que els paletes hi guarden uns tutús i els fa vergonya que els vegin... potser tenen fotos d'ells jugant a barbies o hi guarden hulla-hops! Umm... interessant...

I love youuu... i love youuu...

2007-04-15T14:50:00.001-07:00

I love you... all... anava repetint en Rico. En Rico Rodríguez és el millor músic jamaicà que ha inflat les galtes davant d'un trombó; vaja, que és un trombetista (ho volia fer bonic i m'he liat). Ahir vaig compartir escenari amb ell. No no, no sóc músic ni res per l'estil, però durant uns moments erem tots dos al mateix escenari. Ell tocant i jo gravant.

Segurament no coneixereu de res en Rico, com jo abans d'ahir. Però segur que li tindreu més respecte si us dic que tocava el trombó a "a message to you rudy" dels specials.

El més divertit de fer de càmera és que un dia graves un videoclub d'uns heavis i l'endemà un concert de jazz-reaggie-ska. Això sí, després de dues hores de concert aguantant la càmera ben amunt... em fan un mal els braços! He decidit posar-me en forma!

Us deixo amb el full ple de noms de cançons que sempre deixen a terra els músics (cotxinos!) i una de les cançons que van tocar, una versió genial de Over the Rainbow (de "el mago de Oz", oi?). No faig crítica del concert perquè no en tinc ni fava d'aquest estil...

PD: els heavies molen, i els rastes també!

ull de peix

2007-04-13T12:01:00.000-07:00

Quan era petit i em trobava malalt, la meva veïna sempre em deia que feia ulls de peix (fregit). Doncs ara m'ho podria dir amb tota raó perquè ara sí que tinc un ull de peix. Un que s'acopla a la càmera i permet, si és possible, fer-me encara més lleig amb una lent gran angular. Llàstima que plou i no puc sortir a fer fotos... però tinc unes ganes de provar-lo un dia amb sol...

De moment, pels que no sabeu què és un ull de peix, us ensenyo una petita mostra de:

1.- Quina deformació pot fer la lent ull de peix.

2.- "U" guapo que puc arribar a ser.

on és en wally? ai.. l'extintor?

2007-04-11T00:01:00.000-07:00

Recordo que quan era petit sempre escoltava dir a la meva mare que "les coses sempre són a l'últim lloc on les busques". Jo me la mirava estranyat com si estigués malalta perquè ho trobava evident: les coses sempre són a l'últim lloc on les busques, perquè encara no conec ningú que quan trobi el què cerca, continuï buscant per tots els racons...

Avui al tren m'ha fet gràcia trobar aquest adhesiu inútil. Suposo que el símbol amb la fletxeta està dissenyat per facilitar que, en cas d'emergència, trobeu l'extintor i apagueu el foc. Però ho trobo poc explícit! He estat buscant per tot el vagó i no he trobat el coi d'extintor. Si no ho indiquen millor... He fet una foto per jugar a buscar-lo després a casa... el trobeu?

volant voooolant...

2007-04-08T09:28:00.000-07:00

Ei! Em sap greu no escriure aquests dies, però m'han fet el regal que tot català de la meva edat ha desitjat en algun moment o altre de la seva vida i clar... ara vaig amunt i avall, avall i amunt... no tinc temps per pensar, sempre amb els cabells despentinats pel vent... fiuuuuuu..... La foto me l'ha feta en Guifré... feu un cop d'ull als links de la dreta, hi ha un enllaç a la seva pàgina de flickr. Val la pena...

heavies i espartanos

2007-04-05T06:18:00.000-07:00

L'altre dia vaig anar a veure la pel·lícula 300. Ja us ho deuen haver dit, el guió és senzill i el muntatge genial. Jo hi afegiré un comentari de nivell: els espartans tenen més pits que les espartanes. Curiós.

Em va sobtar, també, la coordinació que hi ha entre els soldats a l'hora de cridar per espantar l'enemic al camp de batalla. Dos exèrcits, un davant de l'altre. El capità espartà fa un discurs i tot seguit un crit i, a l'instant, 30.000 persones criden a l'uníson. No pot ser. És impossible que els de la quarta fila sentin el què diu el capità. No m'ho crec. Em vaig imaginar un espartà de la cinquena fila demanant al del costat: què ha dit en Leònides?

Dic això tant segur perquè dies abans vaig gravar unes vuitanta persones en el rodatge d'un videoclip de Moreno del Metal (un grup heavy on hi canta un crack amic meu). Tot i que els heavies i els espartants tenen moltes coses en comú (van a contracorrent i són minoria) us ho juro que va ser més complicat coordinar-los que no pas a la pel·lícula.

Per cert, els heavies són guais. Molt bona gent. Em van explicar que un d'ells (un de friki) li va dir a la seva xicota: "Eres la razón por la que me limpio los dientes".

loteria i probabilitats

2007-04-03T05:52:00.000-07:00

He llegit un article que parla de les loteries i la probabilitat que hi ha que et toqui. Segons una enquesta feta l'any 2002, un 13% dels ciutadans dels Estats Units juguen setmanalment a un sorteig que porta per nom Mega Millions i on pots guanyar 293 milions d'euros.

Segons els directius de Mega la possibilitat de guanyar el pot acumulat és de:
1 entre 175.711.536. No cal saber matemàtiques per saber que és una mica complicat que dilluns vinent no vagis a treballar perquè t'ha tocat la loteria.

He buscat per internet xifres de probabilitats de morir per diverses causes, per curiositat. Aquí en teniu algunes:

Morir per una serp verinosa: 1 entre 1.874.034
Morir en un accident de tren: 1 entre 156.169
Morir per picadura d'abelles: 1 entre 56.789
Morir per accident aeri: 1 entre 5.051 (són poques, Marc)
Morir per suicidi: 1 entre 119
Morir per qualsevol causa: 1 entre 1 (aquesta no falla mai)

Així doncs, la gent que compra loteria i té esperances de guanyar, si fos conseqüent, hauria d'estar patint cada dos per tres per la seva vida. I ho entendria, perquè conec més gent que s'ha mort que no pas a qui ha tocat la loteria...

M'agrada la reflexió que fa un sociòleg (que pel què explica segur que juga) que diu que la loteria no és una inversió, sinó un bé de consum d'usar i tirar, és a dir, que estem compran il·lusió i fe. A mi que me la regalin.

A mi no em facis cas

2007-04-02T15:15:00.000-07:00

Ahir a la nit parlava amb una amiga que em donava uns consells sobre aranorecordoquè i va acabar el seu discurs amb una frase plena d'humilitat: a mi no em facis cas! Què haguéssiu fet? Perquè no ho sembla, però aquesta frase és molt més complexa del que podem pensar. Davant d'aquesta ordre "no em facis cas" podem fer dues coses, fer-li cas o no fer-li cas.

Si acceptes l'ordre i segueixes el que diu la frase i decideixes no seguir els consells d'aquesta persona, estàs acceptant explícitament la seva proposta. Li estàs fent cas en no fer-li cas.

En canvi, si decideixes tenir en consideració la seva frase que et recomana no fer-li cas, per molt que intentis allunyar-te de les seva ordre, hi estaràs més a prop que mai, perquè estaràs seguint fil per randa la seva proposta: no fer-li cas; és a dir, que realment sí que li fas cas. Ufff...

Això em recorda l'escena d'una pel·lícula on sortia en David Bowie fent de dolent, "El Laberinto" (sin Fauno). En una escena, la protagonista, que anava més perduda que un pet en un jakutzi, caminava per un laberint fins que topava amb dues portes parlants que barraven el camí. Les dues contestaven les preguntes de la protagonista, però una sempre deia mentides i l'altra sempre deia la veritat. Una de les portes (no té perquè ser la que diu la veritat) duu al camí bo. Ella només pot fer una pregunta. Com creieu que s'ho va fer? És molt enginyós!

I ara la banda sonora de la pel·lícula mentre ho resoleu... deixo la solució als comentaris.

"veure-les passar"

2007-04-01T15:56:00.000-07:00

Hi ha una frase feta o expressió catalana que és "veure-les passar". Suposo que no deuen referir-se a això... Bonanit!

de copes...

2007-03-31T17:18:00.000-07:00

2:19. Vinc del pub del poble. Ens ho hem passat molt bé. Tothom tenia una copa a la mà... menys jo que només tenia oros i bastos. L'escena es repeteix sovint i ha de ser divertida. Els de la meva colla jugant a cartes mentre tothom està de peu i balla amb un tant per cent elevat d'alcohol a la sang.

N'hi ha que s'acosten encuriosits i fins i tot intenten entendre el joc. Però no es pot en el seu estat. La majoria, però, ens miren malament o fins i tot ens diuen alguna cosa com si fóssim animalets estranys. El més normal seria, segons ells, que portéssim quatre cerveses i arrosseguéssim les vocals al parlar.

Jo estic ben tranquil i no tinc cap remordiment de passar una nit de dissabte jugant a cartes. M'agrada l'ambient del bar i m'agrada jugar a cartes. M'hi estaria fins que tanquessin.

Potser ens passa perquè nosaltres no tenim aquesta necessitat de passar-ho bé o fer una cosa extraordinària un dia de festa. Penso que tinc la sort de saber triar bé què vull fer i quan; i estic tant content de les coses que faig entre setmana que quan arriba divendres o dissabte és com si ja tingués la feina feta, la festa feta.

Tot s'ha de dir, si no m'hagués quedat sol, m'hagués fotut les dues volls que em quedaven per arribar a les quatre...

No vam seure per poder beure, vam beure per poder seure...

2007-03-30T03:46:00.000-07:00

Avui poso una cançó per acompanyar la lectura.

Vaig haver d'insistir per quedar. Em vas donar menys d'una hora. Al final van ser més de dues.

Tot i que et va costar acceptar tenies moltes ganes de parlar. Només descansaves els llavis per beure i tenies el got quasi ple quan jo ja m'havia acabat la meva crêppe d'escudella. No vam seure per poder beure, vam beure per poder seure; em va agradar que els teus glaçons es fonguessin abans que t'acabessis el refresc.

De cop i volta t'enfades perquè fa cinc minuts que jo només escolto. Jo en canvi estic content que "et parlis a sobre" perquè només ho fas quan estàs còmode i perquè m'agrada plantar-me a escoltar-te i fer arrels a les teves converses.

Per algun motiu confies en mi i comences a parlar per a tu, com si pensessis en veu alta. Fins i tot dius coses que no creus i esperes que jo hi digui la meva com si busquessis que t'aclarís els dubtes. "Joan, he dit coses que penso i coses que no penso perquè fa cinc minuts que només parlo jo".

M'agrada pensar que és com quan obres la porta de casa teva a algú a qui no t'esperaves i la tens ben desendreçada, però tens ganes que passi i saps que no tindrà en compte tant desordre (i dirà: "jo la tinc pitjor la casa").

No ens veiem massa. Reivindico que hem de quedar més sovint. Tu creus que ja no tenim tantes coses en comú com abans. M'hauria d'enfadar després de tot el què hem compartit durant el vespre, però tots dos sabem que és una excusa per tapar que també creus que ens veiem poc.

temps...

2007-03-28T14:21:00.000-07:00

Catxins! Em fa ràbia no tenir temps per escriure. Ja va bé descansar de tant en tant, però no escric perquè descansi, sinó perquè no tinc temps.

Ja hem començat a gravar la sèrie per Tv3. Hem rodat les meves escenes dels tres primers capítols. Llàstima que havia dormit tres hores i no ho he disfrutat del tot (feia molt fred!).

M'ha fet gràcia la part del contracte on diu que em comprometo a no canviar el meu aspecte físic ni a fer activitats que suposin un risc físic. És a dir, no m'emprenyeu més per a què em talli els cabells... i... umm... porteu-me les bosses i coses que pesin (tracteu-me com una dona prenyada). Ui. Ja m'estan pujant els fums!

Us poso unes fotos del rodatge. Sóc tant friki... Si us fixeu en la nineta de la protagonista (l'Àlia) m'hi veureu tirant una foto. M'ha fet gràcia la taca de color taronja del meu vestuari reflexada al seus ulls.

Pandora i Björk

2007-03-26T13:40:00.000-07:00

Fa temps vaig arribar a la pàgina web www.pandora.com, que et permet descobrir grups i cantants que puguin agradar-te. Tu parteixes d'un grup que escoltes habitualment i a partir d'aquí et deixa escoltar una cançó d'un grup amb cançons d'atributs semblants (per exemple: ritme, tonalitat de la veu, instruments). Després has de decidir si les cançons t'agraden o no i segons l'opció que cliquis et deixarà escoltar temes d'altres grups.

I avui, navegant, he trobat una cosa molt friki. L'àlbum debut de la Björk (gusdesmontirr). Però no el que porta per nom Debut (del 1993), sinó un disc que va fer quan tenia 11 anys! Us penjo una de les cançons (versió de "Fool on the Hill" dels Beatles), la portada del disc i un vídeo de la Hora Chanante on l'imiten.

els colors del cel...

2007-03-25T13:17:00.000-07:00

Diuen que no hi ha cap artista que sigui capaç de pintar el cel i aconseguir els mateixos colors de la natura. És com si el rajos de sol fossin les pinzellades d'un pintor inimitable i bla bla bla... ara podria fer molta poesia, però no em surt mai bé.

Sempre he tingut curiositat pels colors del cel. Sobretot quan vaig saber que en fotografia i vídeo el tipus de llum es mesura en temperatura. És curiós escoltar un fotògraf parlar d'una llum groga de 6000 graus kelvin. Té una explicació bastant senzilla. En aquest cas sis mil graus kelvin és la temperatura a la qual un cos hauria de cremar per fer aquella llum. Dit d'una altra manera, al Sol la temperatura és molt alta i la llum sempre tendeix a ser groga, i la flama d'un encenedor és més blavosa perquè té menys temperatura. Això sí que és poesia.

Llavors, perquè el cel no és groc? Perquè l'atmosfera és una mena de filtre, un paper que posem entre "la bombeta" i nosaltres.

El què m'agrada més de tot això és que, tot i conèixer fil per randa perquè el cel té els colors que té, mai deixa de sorprendre'm. No és com quan descobreixes el mecanisme d'un truc de cartes i desapareix la màgia...

Fotos del cel de divendres 23 a Barcelona cap a les set de la tarda i dissabte 24 a Sant Joan cap a les vuit del vespre. Si cliqueu les veureu millor.

25...

2007-03-23T12:15:00.000-07:00

No pensava celebrar-los ni penjar res sobre el dia d'avui al blog, però aquesta gent de l'esquerra ha fet que hagi de rectificar. Moltes gràcies a tot i a totes! Ahir algú va dir que quan ets petit et passes els anys volent ser gran, i quan ets gran vols tornar a ser petit; però si el 23 de març del 2008 ha de ser així, ja espero impacient que arribi... quin pastís Maria!

Aprofitaré també per donar les gràcies a un crack. Jordi, gràcies. Ahir em va regalar un compte PRO al flickr. El flickr és una pàgina web on pengem fotos els dos. A la dreta del blog hi teniu els enllaços. Aprofito per animar-vos a que hi feu una ullada. Res més. No tinc res especial per explicar. Volia explicar-vos que em va picar un mosquit, però ja ho vaig fer ahir i me n'arrepenteixo. Prometo currar-m'ho més. Siau

Ara entenc això de les guerres preventives...

2007-03-22T13:58:00.000-07:00

He fet el viatge cap a la facultat amb renfe. He pujat al vagó, he buscat un bon lloc i com que estava cansat he fet una becaina. Les meves migdiades al tren no duren massa i les anomeno "capbussadetes". És com quan a l'estiu fa calor i et llances a l'aigua de la piscina només per refrescar-te.

Quan m'aixeco després del son, sempre estic més feliç. M'ha despertat un mosquit que volava per allà. En aquell moment no era conscient de si m'havia despertat ell, ara no en tinc cap dubte.

Però llavors estava content i descansat i l'he deixat volar perquè em distragués fins que arribés a la parada. Quan ja el tenia massa lluny per fotre-li una bufatada m'ha començat a picar la mà. Ara entenc les guerres preventives. El proper dia que pugi al tren i trobi un mosquit, que es prepari. Malparit!

Com sempre, hi ha una cançó per tot. Avui en toca una d'Hombre Burbuja, "Kill the mosquito". És com un curtmetratge sonor...

Cantaloops i "nota al pie"

2007-03-21T19:12:00.000-07:00

Ahir passejava per Barcelona i vaig trobar un negoci que duu per nom Cantallops. Em va fer gràcia perquè aquest nom s'assembla a Cantaloop, un clàssic de la música funky dels US3. Us penjo la cançó.

Remenant el google he vist que hi ha un poble de Girona que es diu Cantallops. Penso que haurien de posar aquesta cançó com a himne del poble i passar cada tarda la pel·lícula "bailando con lobos". Si ho fan, juro empadronar-me allà.

I per acabar, una mica de poesia que vaig trobar a la sabata d'un amic... quanta raó...

Ràpid, per aquí!

2007-03-20T23:15:00.000-07:00

Un monstre alienígena depredador d'humans persegueix els protagonistes d'una pel·lícula. Un home i una dona. Han d'anar ràpid perquè el monstre els atrapa. Arriben a una bifurcació i dubten. L'home pensa un moment i amb convicció diu: Per aquí! Sempre l'encerta.

A les pel·lícules sempre hi ha un camí bo que t'allibera o et dóna temps per escapar i un altre que acaba en un cul de sac, un carrer sense sortida.

Avui a la renfe he vist aquest ninotet que indica les sortides d'emergència. Però n'hi ha dues! Imagineu-vos que hi ha foc al tren (o us persegueix un monstre) i heu de decidir per quin camí us escapareu. Difícil oi? Perquè n'hi ha dos! Si ni hagués un no hi hauria problema, no caldria triar. Però n'hi ha dos! Quina és la millor opció? Ràpid, que ens atrapa el monstre...

Jo sóc tant tonto que, en comptes de pensar que les dues sortides són igual de bones i el més important és triar-ne una ràpid, intentaria decidir raonadament quina és la que m'aniria millor.

Penso que fora de les pel·lícules passa el mateix, que a vegades has de triar quin camí seguir. Però hi donem masses voltes i ens posem massa pressió, com si ens perseguís algú. I sempre hi ha més d'una opció bona, més d'una sortida d'emergència. A més, els monstres no existeixen, i tenim tot el temps del món per pensar, treure el cap per una finestra, ara per l'altra finestra,... i fins i tot esperar la següent parada...

missatge xifrat?

2007-03-19T21:53:00.000-07:00

Quan estudiava física feia una assignatura de programació en ordinador. El programa informàtic es deia Fortran i la primera versió era del 1958. Per programar obries un arxiu i començaves a picar un codi alfanumèric per donar les ordres a l'ordinador; una combinació de números i lletres i operacions matemàtiques que, si l'ordinador era capaç d'entendre, resolia automàticament.

Recordo que les set primeres columnes les havies de deixar en blanc perquè el llenguatge de programació era tant vell que encara era compatible amb el sistema d'emmagatzematge de dades en targes de plàstic perforades (l'homos antecesor de les memòries USB). Les set columnes en blanc de les targes eren l'espai on duien els forats per classificar-les i guardar-les (com els forats dels fulls). Antiquat... o romàntic, no sé.

Havies de ser molt precís perquè un petit error, com un punt al mig del text, podia fer que el programa no funcionés. Tot això ho vaig recordar aquest cap de setmana quan vaig anar a la ràdio del poble. Hi vaig trobar un cartell amb clares intencions comunicatives: l'edifici de la ràdio és compartit amb altres entitats, i els de protecció civil reclamen que tanquem sempre la porta.

Vaig pensar que si els humans ens assembléssim més als ordinadors, m'hauria quedat "penjat" hores i hores davant d'aquest missatge per intentar desxifrar-lo...

Bonnie Tylor des de la cuina.

2007-03-18T14:46:00.000-07:00

Avui us enganxo un videoclip d'Hurra Torpedo. Genial. Sembla el nom d'una orquestra "cutre" de poble, però no hi té res a veure. Darrera d'aquest nom curiós s'amaga un col·lectiu artístic noruec format a principis dels noranta i que es dediquen a tot allò que té a veure amb la creativitat. Fan de còmics, d'escriptors, de músics,...

Potser us sonarà un jove (Kristopher Hugh Martin Schau) que es va tancar en una mena de casa aparador per tal de viure una setmana amb tots els mals hàbits possibles. Ho retransmetien en directe per la televisió i jo recordo haver-ho vist en un telenotícies (ja sabeu què podeu fer si voleu sortir a la tele). Es va engreixar deu quilos i tenia el colesterol pels núvols.

El videoclip que podeu veure es tracta d'una versió del clàssic "Total eclipse of the heart", de Bonnie Tyler, que tots podeu fer a casa mentre feu el sopar. És ben curiós.

The three white MC's

2007-03-16T17:31:00.000-07:00

Avui no tinc res curiós per explicar. Ahir vaig sortir amb uns companys, vam beure una mica i avui m'he vist obligat a passar un dia tranquil. Fa estona que sóc a casa i em fa una mica de vergonya dir-vos que la meva mare ha sortit amb unes amigues i ha arribat més tard que jo...

Els divendres faig una assignatura de fotoperiodisme. Cada dia m'agrada més la fotografia. Tinc moltes ganes d'aprendre'n ràpid. Avui hem escanejat un negatiu de pel·lícula fotogràfica. Us la penjo perquè mireu lo xulo-putes que podem arribar a ser quan intentem imitar los "violadores del verso" (uns rapperos). En Jordi a l'esquerra, en Juan al mig i jo a la dreta. A veure si us atreviu a posar-nos sobrenoms...

I abans de marxar a dormir us penjo una cançó d'un grup que he descobert fa poc i que per mi és imprescindible... S'anomenen Beirut i si cliqueu a baix podreu escoltar la cançó que dóna nom al disc, Gulag Orkestar. Aviso que a la primera no "entra", però si li doneu una oportunitat us enganxarà molt.

garbanzos... cuits...

2007-03-15T12:12:00.000-07:00

Avui he dinat cigrons cuits. No tenen res d'especial però són molt bons amb oli i tomàquet o tonyina. Però no us explicaré cap recepta. Us explicaré perquè n'he menjat.

Avui era l'últim dia del taller de vídeo. Ensenyo a gravar i a remenar un programa d'edició a nens d'entre 14 i 16 anys del Raval. I a sobre em paguen. Al principi era molt frustrant i els nens se'm menjaven amb patates. Són molt xungos i incontrolables, però en el fons són nens. Són d'aquella mena de gent amb qui no voldries compartir ni una parada en un viatge en metro. Però aquest semestre ho he disfrutat molt. M'he passejat per aquest vagó on ningú vol viatjar. Hem rigut molt. Aviat us penjaré el vídeo que ha fet un d'ells.

Això, avui era la darrera classe i només he tingut un alumne (normalment en tinc tres). Per fer una activitat diferent hem anat a mirar preus de càmeres a una botiga de vídeo professional. Li he ensenyat què tenien de diferent les càmeres i perquè unes valien més que d'altres. De tornada m'ha demanat si podíem anar al Mercat de la Boqueria. La seva àvia havia encarregat alguna cosa. Jo pensava que feia conya. He vacil·lat i al final he pensat... que coi! avui és l'últim dia!

La situació ha estat de les més curioses que he viscut mai. Al final he acabat passejant amb ell i quilos i quilos de pebrots, mongetes, patates, tomàquets, pastanagues i altres verdures. Anàvem tots dos amb una bossa a rebentar a cada mà. Un "quillacu" i jo a la Boqueria. Volia fer una foto, però no tenia prou mans. Ho he trobat molt absurd.

Amb el meu castellà pirinenc li he explicat que no m'hagués imaginat mai que hauria acabat anant de compres al mercat amb ell. També s'ha posat a riure. Després d'un silenci i d'una situació incòmode li he demanat: "y dónde puedo comprar... garbanzos... garbanzos... cuits?"

PD: L'Agnès ha desxifrat què dèia la nota en flamenc. És a un comentari d'aquell post. Gràcies!

remeno armaris...

2007-03-14T13:43:00.000-07:00

Quan era molt petit, les nenes de la meva classe feien rotllanes a l'hora del pati per parlar i criticar els nois. No deixaven acostar-se a cap nen. Bé, a mi sí. Jo estava molt orgullós de ser l'únic nen a qui deixaven entrar a la rotllana. Vaig trigar un temps a adonar-me que hi podia participar perquè no parlaven mai de mi... snif snif... Però bé, era l'època dels guapos i els futbolistes... L'altre dia vaig tenir la mateixa sensació, primer de satisfacció i després de vergonya. Va ser dimarts.

Aviat faré un petit personatge a una sèrie infantil a TV3. Els guionistes no em deixen dir res de la història (això que dic és per fardar, realment no en sé res). Només us puc explicar que faré de noi friki repartidor de diaris. Així amb el pentinat de costat, engominat, amb ulleres grosses, que brutineja, antiquat...

Dimarts va venir el director d'art i la noia de vestuari del projecte a mirar si podien aprofitar roba del meu armari. Ho vaig treure tot i van començar a trobar força roba interessant, massa roba interessant. Al principi estava satisfet per poder ajudar, però després vaig començar a pensar que si el personatge és tal com me l'han descrit, m'agradaria que no poguessin aprofitar res del meu armari... ni de mi...

El que em salva és que no només aprofitaran coses meves pel meu personatge sinó per la protagonista que també és friki però en un altre sentit. Disfruta amb les mates. Així que m'han demanat si podien agafar el pòster de l'Einstein. I tant! i els apunts, i els llibres de quan fèia física i el què vulgueu...

Dank je voor je hulp die avond

2007-03-13T22:10:00.000-07:00

Jo anava cap a casa i ella en buscava una. La vaig trobar tornant de la facultat. En un semàfor. Els dos esperàvem que es posés vermell. Ella era rossa, alta i molt bonica. Jo no. Recordo que el seu vestit era de color verd, però no us puc dir quin tipus de roba duia, només recordo que duia una boina. Escoltava música amb uns auriculars dels que tapen l'orella i una mica més.

Em va demanar si podia orientar-la per anar a l'Antic Teatre. Pel seu castellà vaig veure que era estrangera. Em va fer gràcia que demanés per aquell "bar", jo hi havia passat moltes estones quan estudiava realització. Com que el meu camí hi passava a prop, la vaig acompanyar.

Era Belga. Periodista. 23 anys. Havia quedat amb una amiga però no contestava les seves trucades al mòbil, i no sabia ni el telèfon de casa ni on vivia. S'havia quedat "penjada" al carrer i li havien dit que allà trobaria un lloc per dormir. Vaig ser tant descarat com no ho havia estat mai. Li vaig comentar que allà no trobaria res i que podia venir a dormir a casa, que vivia en un pis d'estudiants. Al final va dormir a casa unes amigues, vaig pensar que allà estaria més còmode.

Deuen haver-hi poques persones amb dos collons com ella. Havia vingut des de Bèlgica fent dit. Portava viatjant sola des dels setze anys. Duia dues mudes, un ipod, una llibreta i uns malabars per fer diners (amb alcohol per encendre'ls). Es posava a ballar pel carrer. Era un espectacle.

Una nit, jo tenia una reunió i la vaig portar com a acompanyant. Mentre érem allà li anava parlant perquè no s'avorrís. Li feia preguntes sobre l'idioma i, abans de marxar del bar on érem, va escriure una nota que em va donar abans de marxar i després de fer-se l'últim pa amb tomàquet (les meves amigues la van trobar a la cuina in fraganti a primera hora).

Encara no sé què hi diu. Li he fet una foto i espero que algú em pugui ajudar. Sabeu flamenc? ("lo" de suerte, ja ho entenc jo...)

marchando una de personal!

2007-03-12T14:32:00.000-07:00

Avui escriuré una cosa personal. Quan vaig començar el blog sabia que la gent acostuma a treure tot allò que té a dins. No m'agrada molt, però crec que és normal si "parles" amb algú sense veure'l. Ets menys covard. Avui ho faré.

A més parlaré d'una cosa que poca gent sap, fins i tot els que em coneixen més d'aprop. He decidit explicar-ho aquí.

Des de fa poc comparteixo el camí de tornada a casa amb algúa molt especial. És algú que conec gràcies al meu germà. Ens trobem cada dia quan arribo a Plaça Urquinaona després de la facultat, i tinc la sort que m'acompanya just fins a la porta de casa. Per això vaig sempre a peu.

Em fa sentir molt bé. Després de tot el què vius durant el dia acabes cansat, però aquella estona em reconforta. Crec que tenim sensibilitats semblants; potser amb això no n'hi ha prou, però està clar que és un bon començament.

No tenim una gran relació. Sap més aviat poc de mi i tampoc s'interessa gaire; es pot dir que jo em limito a escoltar, però ja en tinc prou. Tampoc llegirà això. No li he enviat la direcció del blog, ni crec que conegui a ningú dels que llegiu (tot i que m'agradaria molt). Però tenia ganes d'explicar-ho. De compartir-ho. Es diu Thomas Dybdahl.

Per ara només he escoltat un disc seu: "Science". Us el recomano. He penjat "still my body aches" que més o menys vol dir "encara que el meu... el meu cos... encara que de cos... ach.. eh.. mm... aah.." (us he dit que l'escoltava, però no que l'entengués!).

Thomas Dybdahl - "still my body aches" (Science)

Manual per seure amb algú en un bar (manies)

2007-03-10T07:01:00.000-08:00

Tinc una amiga amb la qual comparteixo una curiosa mania. Ella sempre s'ha de posar a un cantó concret quan caminem pel carrer. I no és cap superstició. Fins i tot a vegades no recorda quin costat és, però és capaç de recordar-ho només provant a banda i banda. No se sent físicament a la meva esquerra. I jo no em trobo bé a la seva dreta. Com si estiguéssim desordenats. A vegades caminem pel carrer i notem alguna cosa estranya. Deixem un moment la conversa i ens ordenem abans de continuar parlant. Encara estic buscant una explicació.

Quan sec amb algú en un bar també penso que hi ha unes posicions més còmodes que d'altres. No m'agrada seure cara a cara. Ho trobo violent. Asseguts així, la naturalesa de l'anatomia humana t'obliga a mirar l'altre; i si no li vols creuar la mirada, has de fer l'esforç de girar el cap o els ulls a un altre lloc (he fet un esquema al final, com si el què dic fos important).

Al cinema s'utilitza aquesta situació pel fet que va molt bé per fer pla i contraplà. Queda molt clar on és cada personatge i és més fàcil seguir un diàleg.

De l'altra manera, la situació normal del cos fa que els dos individuus (que no són aborígens americans sense dona) no es vegin si miren endavant; Asseguts així no creuaran mai la mirada si no volen.

És a dir, quan es miren és perquè fan l'esforç de fer-ho, perquè tots dos volen. I si no es miren, no es fa estrany ja que el cos humà està més còmode mirant cap on apunta el cos. Proveu-ho.

Aixecar el cap per mirar l'horitzó

2007-03-08T18:03:00.000-08:00

No sé qui em va dir, ni recodo quan, ni on (a la facultat m'han explicat que no puc fer una notícia sobre això), que Napoleó estava enterrat de manera que t'havies d'agenollar per mirar la seva tomba; així doncs, et veus obligat a fer-li una reverència ni que sigui per matar la curiostat de veure on és enterrat.

Avui he viscut una situació que m'hi ha fet pensar al pati interior del CCCB. No hi ha ningú enterrat, però igual que a la tomba de l'emperador, un element arquitectònic modifica la manera d'observar les coses.

Allà pots veure part de l'skyline de Barcelona sense pujar a Collserola. No és el mateix, però cau més a prop. Hi ha un edifici que és més alt que els que l'envolten i que té una part superior vidriada i inclinada que fa de periscopi. És com si miressis a l'horitzó sense haver de pujar al terrat. És un succedani de mirador, un McDonalds de les vistes. He fet una foto.

Tens tanta sort cabró!

2007-03-07T09:45:00.000-08:00

Passi el dia que passi sempre estàs bé. Me n'alegro. Però no cal que ho prediquis als quatre vents. Veig una llum, recordo que ets allà, aixeco la vista i em refregues que estàs de puta mare: "Lliure. Complet". Jo pensava que algun dia et trobaria "dominat, esclau" o "buit, incomplet". Però no.

Que crido jo pel carrer quan cobro a principi de mes? Duc una pancarta quan suco el melindro? Que sàpigues que si ho fes, algun dia portaria una samarreta que posaria: "he dormit fatal i encara no he esmorzat", o un tatuatge amb "aquí hi hauria d'anar un pectoral". Segur que no m'agafarien tanta mania com la que t'he agafat jo a tu...